L-matèria primera carnitina

Nom xinès: L-carnitina
Nom estranger: L-Carnitina; L-CN; (R)-3-sal interna de carboxi-2-hidroxi-N,N,N-trimetil-1-propanamini
Àlies: L-carnitina; L-carnitina; vitamina BT; L-carnitina; L - - hidroxi - - àcid butíric trimetilamoni, (R) -3-carboxi-2-hidroxi-N, N, sal de N-trimetilamoni
Fórmula química: C7H15NO3
Pes molecular: 161,20 (basat en la massa atòmica relativa internacional de 2011)
Número d'inici de sessió CAS: 541-15-1
Número d'inici de sessió EINECS: 208-768-0
Punt de fusió: 197 a 212 graus
Punt d'ebullició: 287,5 graus
Solubilitat en aigua: 250 g/100 g
Densitat: 0,64 g/cm³
Aspecte: pols cristal·lina o cristal·lina blanca amb una lleugera olor a peix
Aplicació: àmpliament utilitzat com a additiu alimentari en aliments per a nadons i nens petits, aliments per a la pèrdua de pes, aliments per a esportistes, suplements nutricionals per a persones de mitjana-edat i gent gran, fortificants nutricionals per a vegetarians i additius per a l'alimentació animal.
Descripció de la seguretat: S26, S36, S37/39
Símbol de perill: Xi
Descripció del perill: R36/37/38

Des de 1953, la L-carnitina figura a la columna d'índex de Vitamin BT a American Chemical Abstracts.
El 1958, Fritz va descobrir que la L-carnitina té un paper important en l'oxidació dels àcids grassos de cadena llarga-dels teixits cardíacs i musculars, que poden augmentar la taxa d'oxidació - del metabolisme dels greixos i accelerar el consum de greix per part de les cèl·lules (mitocondris).
El 1973, Engel i Angeliui van informar del primer cas de deficiència de L-carnitina i el van tractar amb carnitina [13]. Posteriorment, es van informar de diverses síndromes clíniques relacionades amb la deficiència de carnitina i la deficiència primària de carnitina heretada de gens autosòmics recessius, inclosa la deficiència sistèmica de carnitina (SCD) i la deficiència de carnitina miopàtica (MCD).
A la dècada de 1980, la L-carnitina es va comercialitzar com a producte bàsic a l'estranger i es va incloure a la 22a edició de la Farmacopea dels Estats Units.
L'any 1980, Rebouche i Engel van dilucidar per primera vegada el mecanisme i el procés de la síntesi de L-carnitina en els organismes, que consta de tres passos i sis factors essencials: L{-lisina, metionina, niacina, vitamina C, vitamina B6, ferro, etc.
L'any 1985, la Conferència Internacional sobre Nutrició celebrada a Chicago va classificar la L-carnitina com un nutrient essencial per a condicions específiques. 22 països i regions del món han permès afegir L-carnitina a la fórmula infantil per prevenir la deficiència de carnitina.
El desembre de 1988, França va permetre l'ús de la L-carnitina com a fortificant nutricional en aliments infantils i habituals.
El 6 de gener de 1989, el govern francès va reiterar la seva opinió de 1988 que la L-carnitina és un nutrient polivalent i que es poden afegir 100 mg de carnitina per cada 1000 calories.
El 14 de setembre de 1990, el govern suís va establir el límit oral màxim de L-carnitina en 600 mg/d.
El 24 de març de 1993, el Comitè d'Experts dels EUA va avaluar la L-carnitina i les seves sals com a suplements nutricionals segurs per a adults a una dosi diària de 20 mg per quilogram de pes corporal. Excedir aquesta dosi pot causar molèsties gastrointestinals.
El 13 de maig de 1993, la FDA dels EUA va dictaminar que la carnitina de rotació-dretana i mixta no es considerava substàncies GRAS i en va prohibir la venda [37], sent la carnitina-per la mà dreta un inhibidor competitiu.
El 1995, la Unió Europea va aprovar l'ús de L-carnitina en diverses fonts d'alimentació animal.
El 1996, el 16è Comitè Tècnic Nacional per a l'Estandardització dels Additius Alimentaris de la Xina va aprovar l'ús de L-carnitina en begudes, begudes lactis, galetes, begudes sòlides i llet en pols.
El març de 2000, la "Producció enzimàtica de L-carnitina", un projecte d'investigació científica i tecnològic clau nacional realitzat per l'Escola de Bioenginyeria de la Universitat de Jiangnan a la Xina, va aprovar la inspecció d'acceptació nacional.
L'any 2003, la L-carnitina va ser reconeguda per l'Organització Internacional de la Salut de l'Obesitat com el suplement nutricional més segur i sense efectes secundaris per perdre pes.

L'aspecte és de cristal·lí blanc o pols fina transparent blanca, amb una lleugera olor especial de peix. Molt soluble en aigua, etanol i metanol, lleugerament soluble en acetona, insoluble en èter, benzè, cloroform i acetat d'etil. Altament higroscòpic, exposat a l'aire pot deliquescer o fins i tot liquar. Es pot col·locar en una solució amb un valor de pH de 3-6 durant més d'1 any i pot suportar altes temperatures per sobre dels 200 graus. Els seus enllaços combinats i grups d'unió tenen una bona solubilitat i absorció d'aigua.
Rotació específica: -30 ± 1 grau (concentració: 1,0 g/100 mL); Dissolvent: aigua; Longitud d'ona de la llum: 589,3 nm; Temperatura: 23 graus)
Calor de combustió (KJ/mol): 39,8
Valor logarítmic del coeficient de partició del petroli-aigua (octanol/aigua): 4,47

La L-carnitina és àmpliament present a la natura, amb alts nivells de carnitina al teixit muscular. Els experiments amb animals han trobat que la concentració de L-carnitina a la glàndula suprarenal és la més alta, seguida del cor, els ossos, els músculs, el teixit adipós i el fetge. La L-carnitina lliure s'excreta per l'orina. El cos humà necessita carnitina mitjançant la ingesta dietètica i/o síntesi endògena. El fetge i els ronyons humans utilitzen la lisina i la metionina com a matèries primeres per sintetitzar carnitina, alhora que requereixen l'assistència de VC, niacina, VB6 i ferro. El VC és essencial per a la biosíntesi de la carnitina i, entre tots els cofactors nutricionals, el VC té el major impacte en la taxa de biosíntesi de la carnitina. Hi ha proves experimentals que la taxa de biosíntesi de carnitina als ronyons dels conillets d'índies amb deficiència de vitamines es redueix entre 8 i 10 vegades, i el cor i els músculs esquelètics són especialment sensibles a això. La concentració de carnitina en els teixits d'animals sense VC va disminuir un 50%. També es requereix ferro en la resposta que requereix VC, i la concentració de carnitina al fetge i als teixits cardíacs de ratolins embarassades amb deficiència de ferro es redueix significativament.

A la dècada de 1970, hi va haver informes de l'ús de carnitina per tractar l'obesitat i perdre pes. La L-carnitina és una excel·lent substància activa per a la pèrdua de pes i un component normal de la dieta. La seva funció principal és ajudar els àcids grassos de cadena llarga-a patir una oxidació beta, que és beneficiosa per a la utilització del greix per part del cos, inclosa la crema de greix en excés per obtenir energia sense cap efecte secundari. Al mateix temps, s'ha de prestar atenció a l'exercici d'enfortiment per consumir el greix acumulat al cos i aconseguir la pèrdua de pes. Pertany a un mètode de pèrdua de pes que no requereix dieta, anorèxia, fatiga o diarrea. Els resultats experimentals rellevants van mostrar que, tot i mantenir el seu estil de vida original i els seus hàbits dietètics, prenent L-carnitina contínuament segons la dosi prescrita de productes sanitaris durant 35 dies, el pes dels subjectes, la circumferència de la cintura, la circumferència del maluc, el greix corporal total i el gruix del greix subcutani en diversos punts van disminuir. Després de l'experiment, la resistència a l'exercici dels subjectes no va disminuir i no hi va haver anormalitats en diversos indicadors de símptomes clínics abans i després de l'experiment.

Etiquetes populars: l-matèries primeres de carnitina, Xina l-fabricants de matèries primeres de carnitina, proveïdors, fàbrica